ELECCIONS AL CONSELL ESCOLAR

 

NECROLÒGICA

Mor Anna Codonyer Salvà, mare d’alumnes i membre de l’AMPA

En la vesprada d’avui ens arriba la trista notícia del traspàs d’Anna Codonyer Salvà, membre de l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes (AMPA) de l’institut Francesc Ferrer i Guàrdia, i de la seua Junta Directiva. Anna va pertànyer també al Consell Escolar de l’institut en representació de les famílies.

Coneguda per ser una de les persones més actives de l’AMPA, entitat amb què es va bolcar des del primer dia que va arribar a l’institut fa més de sis anys, el treball i militància insubornables d’Anna Codonyer només s’han vist interromputs per la malaltia que ha patit. Amb l’energia i l’optimisme que sempre l’han acompanyat com a representant de les famílies, ha promogut i ha estat responsable de nombroses iniciatives, sempre amb el compromís per un ensenyament de qualitat, públic, valencià i centrat en l’alumnat.

Des de l’estima que hem professat a Anna, des de la Directiva de l’AMPA manifestem el nostre condol a la família i expressem públicament el nostre reconeixement i gratitud a qui ha estat durant tant de temps una referència exemplar per tots nosaltres.

                                                                   València, 13 de novembre de 2023

                                                                                     Junta Directiva

AMPA IES Francesc Ferrer i Guàrdia, València

NOTA: La família d’Anna Codonyer Salvà informa que el comiat tindrà lloc aquest dimarts 14 de novembre al Tanatori de Tarongers, de 12 a 14 hores i de 17 a 20 hores. La cerimònia de comiat serà dimecres 15 de novembre, a les 10.30 hores.

L’alumnat de 3r ESO col·labora amb l’Agència Espacial Europea per investigar el canvi climàtic

Des de l'AMPA de l'IES Ferrer i Guàrdia oferim aquest espai per a l'expressió de l'alumnat i el professorat del nostre institut. 

El professor Andreu Romero ens envia questa crònica, escrita per l'alumna Ruth Revert Pons, de 3r ESO, contar-vos com ha estat el treball que hem fet al projecte interdisciplinari. 

Esperem que us agrade tant com a nosaltres!

El primer dia de classe de projecte interdisciplinari, ningú sabíem bé què era aquesta nova assignatura. El primer dia, vam veure un vídeo que parlava sobre el canvi climàtic, i el segon, férem un qüestionari. 

Com a bons alumnes de l’ESO, aquestes dues primeres hores del dimecres ens pareixien una joia: dues horetes pel matí a meitat de la setmana que les podríem utilitzar per a recuperar-nos definitivament del cap de setmana i així agafar forces per al que quedava de setmana. Però no, el tercer dia de projecte, de cop i volta ens diu el professor: 

- Al llarg d’aquest curs aneu a participar en un projecte de recerca proposat per la ESA (Agència Espacial Europea). 

Veient les cares dels meus companys vaig poder treure un parell de conclusions: la meitat estaven dormint, un quart es van sorprendre de l’existència d’una empresa espacial europea, i la resta de la classe es va preguntar quin era el projecte que ens proposaven. El que havia dit, nosaltres pensàvem que aquesta assignatura anava a estar per a omplir els buits que hi havia en l’horari. 

Però a partir de la següent classe, tothom ens vam adonar que aquella assignatura no era una hora per a dormir la mona o per a esgotar la bateria del telèfon mòbil veient un tiktok darrere d’un altre fins que arribés l’hora d’anglès o francès. Totes les següents classes vam començar a pensar quina era la pregunta que anàvem a investigar per al projecte de Detectives Climáticos proposat per la ESA. 

Per a ser sincera, aquesta part va ser la més difícil, perquè no sabíem per on començar. Tot i que portem tota la vida, bo, tota la vida estimats lectors, han d'entendre que tenim 15 anys. Aleshores, el que per a vostès és un terç de la seua vida, per a nosaltres és una sencera. Ja m'he perdut explicant açò. 

Tot i que portem tota la nostra vida sentint parlant del canvi climàtic, per a una gran majoria de nosaltres, el canvi climàtic era una obscura amenaça en l’horitzó del temps, una cosa terrible que ocorrerà en el llunyà 2050, una data que a majors i menuts ens pareix tan llunyana con distòpica. 

Per sort, poc a poc, preguntant als professors, als pares, i a altres dels nostres companys, vam poder treure una pregunta que tingués a veure amb els problemes (o futurs problemes) al País Valencià. Algunes de les preguntes havien de veure amb la mar Mediterrània i els seus ecosistemes, i altres directament amb l’horta. Aleshores, vingueren les vacances de Nadal, i tothom vam perdre el fil del projecte, però vam poder continuar amb el projecte. 

En el segon trimestre vam investigar una resposta per a la pregunta que amb tantes (tal vegada no tantes) dificultats havíem triat. Entre febrer i març vam escriure uns treballs llarguíssims on explicàvem el perquè d’aquests terribles successos que afecten, molt al nostre pesar a la nostra estimada terra. Les conclusions d’aquests treballs d’investigació foren prou concloents: si no fem res ara, en uns anys ens quedarem sense paisatges tan característics de la ciutat de València, com ara l’Albufera o l’horta. 

En paral·lel a aquest treball d’investigació hem estat donant ales a la creativitat pintant murals sobre cada problemàtica a les parets del nostre pati amb uns resultats espectaculars. 

Passades les vacances de primavera vam posar tots i totes els ossos de punta respecte al projecte. Férem cartells per a penjar per tot el centre i vam buscar maneres de contribuir positivament a aquestos problemes. Va vindre Andreu Escrivà, qui ens va donar una xarrada molt interessant sobre el que ocorre, el que pot arribar a ocórrer i el que nosaltres podem fer. 

Al final de tot, l’ESA va seleccionar alguns dels treballs dels nostres companys, i això és un motiu d’orgull a nivell d’institut . 

El dia 14 de juny, a primera hora del matí vam fer l’última activitat del projecte interdisciplinari del curs 2022/23. 

En aquest acte els meus companys van anar exposant-nos el seu treball al llarg de tot el curs: com afecta la nostra dieta al clima; quin impacte tenen les macrogranges; els impactes de la pujada del nivell del mar en la costa, Albufera i platges; l’impacte dels creuers,; els problemes respiratoris que s’hi deriven; l’amenaça a la biodiversitat com és el cas de la Posidònia; l’augment de fenòmens extrems com les pluges torrencials o les temperatures per la urbanització de l’espai natural com és el cas de l’horta... Fins i tot uns companys han analitzat la petjada ecològica del nostre institut. 

Vam veure totes les possibles conseqüències de aquest terrible futur que ara sí, és irreversible, però amb una xicoteta esperança en l’horitzó, si unim forces, podrem mitigar-lo i veure els canvis de les nostres decisions i accions. 

El dia de Sant Perseu

Des de l'AMPA de l'IES Ferrer i Guàrdia oferim aquest espai per a l'expressió de l'alumnat i el professorat del nostre institut.

Us deixem ací la primera aportació que hem rebut, titulada El dia de Sant Perseu. Ens encanta! :) 

Autoria: Professsor Andreu Romero Alcayde i estudiants de 3r d'ESO de Cultura Clàssica

Aquest 23 d’abril, com cada Sant Jordi, milers de persones regalaran a les persones més estimades un llibre i una rosa. Però què s’amaga realment d’aquest tradició?

Hem parlat amb l’alumnat de 3r ESO de Cultura Clàssica de l’IES Francesc Ferrer i Guàrdia per a saber-ne un poc més.

Com explica Laura Rodríguez, “hi havia una vegada un drac que atemoritzava a la població -Montblanc segons una de les versions ens recorda Adriana Suay-; per apaivagar la seua ira es va decidir sacrificar una persona per atzar cada vegada. Fins que un dia va ser el torn de la princesa. Just en eixe precís instant aparegué un cavaller que clavaria la seua llança matant el drac, tot just salvant la princesa”.

Aquest cavaller era Sant Jordi. Com ens recorden Irene, Silvia, Noa i Andrea, “de la sang del drac va brollar un roser del qual va regalar una rosa a la princesa, començant ací la famosa tradició”.

Històries paral·leles?

L’heroi grec Perseu, com Sant Jordi, també va protagonitzar l’arquetípica història de l’heroi (cavaller) que salva a una princesa en problemes. 

Com ens explica Júlia Pla, “el mite conta que aquest valent guerrer va salvar Andròmeda quan estava encadenada a una roca com ofrenda a un monstre. L’origen el trobem al càstig de Posidó al comentari superb fet per samare Andròmeda menyspreant la bellesa de les nereides. Fruit d’aquesta acció, ambdós s'enamoraran”.

Ruth Revert ens recorda que “Perseu sobrevolava eixe moment Etiòpia amb les seues sabates alades d’Hermes, tot just després d’haver decapitat Medusa, de la qual van brollar els seus fills, entre el qual es troba el famós cavall amb ales, Pegasus”.

En tot cas, continua explicant, “les semblances hi apareixen en l’estructura de la història: la princesa salvada per l’heroi, el monstre… la gran majoria de contes i llegendes actuals provenen de mites clàssics, que ja en el seu moment, varen ser modificats de mites anteriors. Per això en parlem d’històries universals”.

Per a Marcos i Gaël es tracta sense dubte d’una història més que connectada per dos personatges considerats símbols “del valor i el coratge”. O com recorda Aleixandre Cros,“no és l’únic mite cristià que és una adaptació d’una història pagana”.

Potser mai havies pensat en la semblança entre aquestes històries, però segur que hauràs sentit més d’una vegada la reivindicació que ens han traslladat Adriana i Júlia: “totes les llegendes, mites i històries antigues han estat contades des de la perspectiva de l’home fort i la dona feble. Afortunadament, a poc a poc estem assolint una major visibilització d’històries de dones que demostren la seua capacitat per a resoldre els seus problemes sense necessitar ésser salvades per cap Perseu o Sant Jordi”.

I tu? Continues la tradició de regalar un llibre i una rosa? Te n’han regalat algun llibre enguany?