El passat 21 de Juny es va graduar la promoció 2017 d'ESO i FPB. Va estar un acte entranyable en el què l'alumnat va participar activament amb una mostra de les seues habilitats. El professorat i l'Ampa també van participar amb paraules de suport i ànim.
A continuació transcrivim el discurs de la mare que, en representació de l'Ampa (Raquel Ricart), va dedicar unes paraules a l'auditori:
"
A voltes escriure un relat
és més fàcil que un discurs, però no patiu que ho faré curt. Hui
és un dia de celebració, i per això, la primera cosa que vull fer
i dir, en realitat la més important, és felicitar els joves que heu
acabat l’ESO i la FP. Sé, que la gran majoria us heu esforçat de
valent, i sé de bona tinta que molts heu patit. Us heu enfrontat, en
aquests anys, a una experiència que no deixa de ser un reflex de
moltes de les que haureu de viure, i per això us heu trobat amb
dificultats, amb bons moments, i amb dies en què hauríeu llençat
els llibres per la finestra.
Cadascú
de vosaltres sou una persona única, amb una manera pròpia de mirar
el món i d’acarar lo, i això és un tresor. Ara mateix, teniu
maletes plenes de somnis i esperances. Sou la vida, en un estat quasi
pur, viviu cada experiència amb una intensitat magnífica i
envejable, amb un sentit de la justícia extremat i amb tota la
sensibilitat a flor de pell. A voltes us haureu sentit poc escoltats,
i unes altres haureu escoltat poc.
De
l’experiència que heu viscut, ja us avance que se’n recordareu
sempre, i, afortunadament, guardareu el millor. Recordareu sempre els
professors que han sabut llegir la vostra ànima i que us han fet
descobrir capacitats inesperades. Recordareu les amistats, l’amor,
els besos, la intimitat, la força, la complicitat, que ja seran per
sempre, part de la vostra vida, una vida que tots qui estem ací, us
desitgem ben rica en experiències.
Pel
que fa al professorat, volem agrair vos l’esforç fora de
l’estricta obligació a tots els qui l’heu fet, als qui heu
buscat maneres de mostrar el món una mica més enllà d’un llibre
i d’un programa, als qui penseu que treballeu amb material
sensible, molt sensible, i heu sabut mirar als ulls i a l’ànima de
l’alumne que teníeu enfront.
Als
qui no heu fet aquest esforç, en realitat també us hem d’agrair
la resistència, perquè és enfront de les adversitats que creixem.
Moltes
voltes treballem seguint inèrcies, jo mateixa ho faig també a
voltes. És una confessió. Però crec també que tenim la capacitat
de superar les, d’enfrontar nos a les mateixes coses amb una mirada
nova, amb una actitud diferent. Sé que aquesta sala és plena de
persones que guardem, dins nostre, capacitats inexplorades. I crec
que és l’hora de començar a descobrir les. Us emplace a fer ho, a
tots, joves i grans. Jo també m’hi posaré. Segur que valdrà la
pena."
Algunes imatges més de l'acte:
